La importància de les empreses d’inserció, avui
Quin és el paper que juguen avui les empreses d’inserció? Què ens fa diferents? A qui ens adrecem?
Treballem per acompanyar col·lectius en risc d’exclusió social.
Aquest és el tret diferencial: empreses destinades a persones en situació de dificultats socials i/o personals, com per exemple l’atur, les dificultats econòmiques, situacions de càrregues familiars no compartides, les situacions de violència de gènere, el fracàs escolar, minories ètniques, exreclusos, persones en processos de rehabilitació social, etc.
Hi aprofundim amb la definició que en fa la Confederación Empresarial Española de la Economía Social, una de les entitats referents en aquest àmbit: “Les empreses d’inserció neixen com a instrument per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social (…). Són empreses que no estan al marge dels processos convencionals de l’economia ja que produeixen béns i serveis, milloren l’entorn, potencien els serveis de les persones i afavoreixen la qualitat de vida, essent rendibles i competitives”.
Queda clar que les empreses d’inserció es creen per un fi ben determinat: combatre l’exclusió social. Avui en dia el perfil de la persona ha canviat, així com la seva imatge: ja no són els marginats, ni els més pobres. Són persones que fins fa poc potser portaven una vida normal i que, immersos en un entorn socioeconòmic agressiu, devorador i de crisi, han quedat totalment fora del circuit, i la seva principal dificultat és tornar-se a inserir en el món laboral. Segur que totes nosaltres no estem tan lluny d’aquestes situacions si ens sobrevingués alguna situació semblant de forma inesperada. Tornar a començar laboralment no és fàcil, es segueix discriminant per temes d’edat, gènere, estudis, cultura, etc.
Per recomençar es posa al servei de les persones el que s’anomena itinerari d’inserció. Com diu el seu nom és un procés d’un màxim de dos anys i mig d’acompanyament que passa per diferents etapes: acollida, assessorament, pla de treball individual, formació en competències, especialització, transició cap al món de l’empresa ordinari i d’altres.
Què difícil es fa mesurar l’èxit d’un procés d’inserció! Des d'una visió objectiva i quantitativa hauria de ser que la persona acabés treballant en un lloc de treball després d’aquest temps de formació i capacitació.
Hem d’eixamplar la vista i anar més enllà dels números i veure que una part de l’èxit està en el canvi significatiu que hem pogut facilitar a aquesta persona: que s’hagi sentit escoltada, que hagi pogut veure les seves capacitats fins ara esborrades, que s’hagi pogut formar, que hagi pogut normalitzar part de la seva vida (horaris, entrada d’ingressos, que hagi guanyat autoestima i seguretat, que hagi perdut pors, que hagi tornat a somriure…).
Aquest itinerari d’inserció és clau, perquè pot obrir portes o en pot tancar. S’ha de cuidar moltíssim i això demana bona planificació, rigor, diferents recursos i inversió de temps i persones professionals.
L’itinerari d’inserció ha de poder aportar una nova visió de la persona, que s’ha de poder veure fora de la situació actual i començar a treballar des d’una situació de futur que sigui desitjada, que la motivi.
El paper de les empreses d’inserció és una proposta de valor social, perquè volem retornar a les persones destinatàries allò que han perdut pel camí i que tornin a aportar a la societat una forma de treballar amb més valors després d’una experiència personal que segur que els ha estat de gran aprenentatge.
Indiscutiblement el paper de les administracions en la creació de lleis és fonamental. Un exemple és la declaració del Consell de Ministres de 24 d’abril, segons la qual les empreses d’inserció es declaren entitats prestadores de serveis d’interès econòmic general. Aquestes mesures ajuden a donar veu, lloc i vot a aquest tipus d’empreses en les seves polítiques socials, econòmiques i laborals. Aquesta tasca de visibilitat de les empreses d’inserció es porta a terme amb força a través de la Federación de Asociaciones Empresariales de Empresas de Inserción.
En seguirem parlant.
Miquel Moré. Soci de Suara
